DE SALVA A ESPRIU

Quanta raó tenia el teu escrit,

doncs ara un grup d'homes amb rancúnia

no permeten exercir la llibertat d'esperit

ni escolten ja les veus de Catalunya.

No deixen lloc als ponts de les paraules,

ni tracten de comprendre ni estimar,

no volen que es parli a les nostres aules

i tracten d'esmorteir al català.

Dominen els mitjans de difusió

i parlen de nosaltres amb despreci,

fomenten la calumnia i confusió

en lloc de mostrar estima i apreci.

Malmeten el futur dels nostres fills

que, per no malviure, tenen d'emigrar

cercant en altres terres de perills

que els donin el dret de treballar.

Com volen que estimem aquest país,

que ens tracta com esclaus i ens menysprea,

causant a nostre poble un desencís

que fa que no estimem aquella terra?

                                            Salva

                                  

A SALVADOR ESPRIU

Homenatge a Salvador Espriu

Te obsesionaba la muerte
y un dia vino a tu encuentro
tu barca navegadora
quedó encallada en el cielo.
Tu cuerpo roto, cautivo
se vació de sentimientos
que se quedaron escritos
en las pàginas del tiempo.
Ellos, me dicen que yo
persigo tu pensamiento
en lo que a la muerte atañe,
sus espacios y sus tiempos.
¡Tiene tan veloz el paso,
nosotros, tan torpe y lento,
y es tan corto el corto espacio
que hay de principio al encuentro!
Quisiera que mi discurso
llegara a tu oscuro lecho,
y escucharas mi mensaje 
de aficionado a maestro.
Nunca te venció la muerte,
la abrazaste, eso es cierto,
pero sigues con tu vida,
navegando con tus versos.
Y, con ellos seguirás
por el gran mar de los tiempos,
con tu barquita de nubes
con velas de viejos sueños.
Y en la "mañana calmada"
de la casa de los muertos,
un tenue "soy todavía"
florece sobre tus ecos.
Habitante de la paz:
cosechando ya tu tiempo,
te perdiste por la senda
que nunca tendrá regreso.
La noble tierra que amaste,
(la misma que amo y respeto),
ya te guarda en sus entrañas
en cálido abrazo eterno.

                  Nicanor López

A SALVADOR ESPRIU

Homenatge a Salvador Espriu

Salvador Espriu
sempre auster i seriós
estava escrit en el cel
que seria un fabulós
i magnífic escriptor.

Vestia sempre de mig dol
patidor per la seva terra Catalana
incompresa i molt maltractada
hi ha sobre s'enduien
el poc suc que li quedava.

Escrivia a totes hores
molts cops a les nits
per poder-la defensar
fins a dir-lis a molts covards
doncs la volien matar.

Ha deixat els seus escrits
per la posteritat
i per fer a tothom memòria
que el més sagrat de l'ésser humà
són les arrels i la llengua pròpia.

                           Paco Pascual

LA FORÇA DE L'EMPELT

Homenatge a Salvador Espriu.

Quan la soca està arrelada
els vents no hi poden fer res.
De la muntanya nevada
un raig d'aigua la nodreix.

Català de soca-rel, 
la clau de volta de busques
no es troba al palau reial
ni en vaca de mala llet.

Potser està en el teu seny.
Potser en el teu bon treball
i en la força de l'empelt
per cercar la llibertat.

Un poble, una identitat.
Terra meva molt aimada.
És el país català,
on el mar banya ses costes
i on el cel..., llueix més clar

                       Joan Linares

LA PARAULA VERDADERA

Homenatge a Salvador Espriu.

No provis de tocar-me    cap mot, si et sembla trist.
Prou saps que no podries:    el que he escrit és escrit.
Salvador Espriu

"Setmana Santa"

 Llavis que diuen mots 

que el vent s'emporta.

Paraules que voleien,

que ningú escolta.

Pel aire van, errants 

sense trobar el destí

com coloms missatges 

que hagin perdut l'instint.

Que distret el pensament

que la paraula oblida!

Desapareix al moment

de la memòria esquiva.

Però la paraula de veres,

la definitiva

és la que escriu el vers

-és sang la tinta-

no l'esborra ningú.

Ningú l'oblida.

                        Glòria